?Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent?, Eva Piquer La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l?hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se?n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l?Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l?hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d?aprendre a entendre?s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l?humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.
?Una veu absolutament fresca?, Sílvia Soler ?Maria Climent enganxa més que Telegram?, Natza Farré??? "Climent sap que cada frase s?ha d?alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi?, Ponç Puigdevall, El País

La Dijous és una nena molt peculiar, amb uns pares que no tenen cap ganes de ser-ho, que no li fan cap cas i la condemnen a menjar aliments caducats. Tant ella com el seu amic Alfons són víctimes constants de les burles de tres companys de classe, els sobrats de sempre. Però un dia, després d?una broma molt desagradable, la Dijous experimenta una transformació increïble: s?ha convertit en la superheroïna XXL. En aquest primer volum integral, que recull els dos primers llibres de la sèrie, la nostra protagonista s?enfrontarà als poders desordenadors del Doctor Kaos i al Capità Isòbara, que amenaça la normalitat meteorològica. Amb grans dosis d?humor, aquesta sèrie desafia els codis dels còmics de superherois. No haureu llegit mai res d?igual!

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l?humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l?experiència de fer-se gran, de l?envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
?Els assajos de Nora Ephron ?quina dona tan llesta, feminista i estupenda? són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània?, Isa Calderón ?Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d?humor àcid i profund?, The Boston Globe

?La millor prosa dels Estats Units?, W.H. Auden
L?any 1929 M.F.K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l?autèntica cuina francesa per primera vegada i s?estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d?anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d?una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l?evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d?una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l?oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l?art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d?alimentar-se no només el cos sinó també l?ànima i la ment.
?L?ingeni i les apassionades opinions d?M.F.K. Fisher sobre el menjar i els qui el preparen, el consumeixen i n?opinen són tan oportunes ara com quan les va escriure?, Julia Child
?Fisher té l?extraordinària capacitat de fer que el que és normal i corrent sembli especial i meravellós. El seu exemple neix de la tenacitat irrenunciable d?apreciar la vida tal i com li arriba?, Ruth Reichl

L’any 2008 Joan Miquel Oliver s’estrenava com a novel·lista amb l’espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l’amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l’humor particular i inconfusible de l’autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l’amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó. La incorrecció i l’alegria, l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

?I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que sap no consumir-se, que sap no corrompre?s, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra.? Una dona s?està morint. En una habitació blanca i trista d?hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d?enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l?hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n?allunyés, han continuat existint sense ella.
La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d?unes vides mal viscudes i la desfeta d?una família en la qual dos germans lluiten per entendre?s.

Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Medici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb prou feines quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.

La Franky creix a Seattle en una família privilegiada: el seu pare és un comentarista esportiu molt famós i la seva mare és artista i molt carinyosa. Tot a la vida dels Pierson va de meravella, des de l’estil de vida extravagant en una mansió de disseny fins a les escoles privades i les vacances a les cases elegants de platja dels seus amics rics. Però quan els pares de la Franky se separen perquè la mare decideix marxar de casa, ella pren partit pel seu pare sense relacionar la fugida de la mare amb el caràcter violent i controlador del pare. Només quan els esdeveniments arriben a un punt culminant, la Franky s’adona que ha d’emprendre una dolorosa recerca de la veritat, tot i que això impliqui deixar enrere la seva infantesa.

En King té dotze anys i el seu germà gran, Khalid, s’acaba de morir. El nen està convençut que s’ha reencarnat en una libèl·lula des que en va veure una de col·locada sobre el taüt el dia del funeral, i cada tarda surt a trobar-se amb el seu germà, que encara el visita en somnis i li explica tot de coses, com feia quan era viu. I en King no pot compartir-ho amb ningú, perquè la seva família s’està desmoronant i el seu millor amic, en Sandy, fa temps que no li parla. Així, en un poble de Louisiana encara travessat per l’homofòbia i les tensions i contrastos entre blancs i negres, en King haurà d’enfrontar-se tot sol a la pèrdua i al dol, i aprendrà la lliçó més important de la seva vida: no renunciar a ell mateix.

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d?'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l?'Empordà. A l?'expedició l?'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L?'objectiu és refundar l?'Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l?'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L?'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l?'activista australià Glenn Albrech. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.